1 1 v. tr. [LC] Desaferrar (un ormeig, una corda, etc., enrocats). Ell sol no podia desenrocar el fil. 1 2 intr. pron. [LC] A causa de les onades, primer l'ham s'ha enrocat i després s'ha desenrocat. 2 1 tr. [LC] Treure (una persona, una bèstia) del lloc on està enrocada. El rabadà ha desenrocat un xai. 2 2 intr. pron. [LC] Una persona o una bèstia, sortir del lloc on està enrocada. Les cabres es desenroquen amb molta facilitat.
